1. Qui, sense realitzar les conductes previstes a l’article 365 i sense incórrer en autoria o complicitat amb els actes terroristes, consumats o intentats, realitzi actes de finançament del terrorisme ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
2. A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirectament, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:
— Per un grup terrorista o per un terrorista.
— Per cometre un o diversos actes terroristes.
— Per cometre una de les conductes descrites als articles 466 i 467 sobre qualsevol persona protegida, amb la finalitat d’intimidar, en ocasió del conflicte armat, una població o a obligar un govern o una organització internacional que acompleixi o s’abstingui d’acomplir un acte qualsevol.
3. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.
4. S’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan el finançament es cometi mitjançant grup organitzat.
b) Quan el subjecte obri amb habitualitat.
La temptativa i la conspiració són punibles.